dimarts, 3 de novembre de 2009

MUSICIRCUS- JOHN CAGE (1912-1992)

L'anarquia del silenci. John Cage i l'art experimental

23/10/2009 - 10/01/2010 MACBA

Extret de la pàgina del MACBA

El seu nom és ben familiar, però la seva obra no és coneguda de manera extensa i profunda. John Cage (1912-1992) va definir una pràctica tan radical de la composició musical que va canviar el curs de la música moderna al segle passat i va configurar un nou horitzó conceptual per a l’art de postguerra. A fi de reflectir la rellevant contribució de Cage a l’art contemporani, el MACBA presenta la major exposició que es dedica a l’artista en l’àmbit internacional des de la seva mort.

La mostra farà un recorregut per la trajectòria de l’artista, des de les seves primeres obres de la dècada de 1930, les peces que van ampliar els paràmetres de la música de percussió incorporant els instruments menys convencionals, passant pel seu «piano preparat», fins a la seva famosa teoria sobre el «silenci» (i la composició 4'33") i el seu desplegament innovador de l’atzar i després la indeterminació, i culminarà amb la seva innovadora obra multimèdia, que va començar en la dècada de 1960 i va continuar fins a la de 1980. Una de les seccions principals de l’exposició mostrarà la xarxa de repercussions a mesura que la radical transformació conceptual de la «composició» per part de Cage anava introduint les estratègies de l’art avançat. Una trajectòria emmarcada pels diàlegs amb artistes –Marcel Duchamp i Robert Rauschenberg, entre molts altres– que reacciona davant dels mateixos mitjans de comunicació emergents que Andy Warhol.

L’exposició revela les estratègies radicals emprades per Cage per perfeccionar la composició i ampliar-ne els paràmetres, forjant un nou camí rellevant per a la generació d’artistes post-Pollock. En un moment en què la pintura moderna i la subjectivitat deixaven de ser fórmules viables de la pràctica artística, Cage impartia classes de composició experimental a una nova generació d’artistes a la New School for Social Research de Nova York (1956-1960). Molts dels alumnes de Cage i els seus coetanis trobarien aviat el seu lloc al centre de les noves avantguardes, des de Fluxus fins a l’art conceptual. Així, doncs, Cage va esdevenir una de les forces vives rere el gir copernicà de l’art de la postguerra a principi de la dècada de 1960, situat al cim de la modernitat i la postmodernitat.

Els enregistraments de sons, els films, les músiques i els materials documentals donen una idea de l’abast extraordinari de les innovacions conceptuals i teòriques de Cage. Per il·lustrar-ho, l’exposició presentarà una part de l’obra que va dur a terme en col·laboració amb altres artistes, des de la música que va compondre per amplificar l’experiència visual dels rotorelleus de Marcel Duchamp al principi de la seva trajectòria (1947) fins a la col·laboració musicopoètica amb el seu company anarquista Jackson Mac Low, passant per les obres amb llum aleatòria, ombres i sons ambientals de la ciutat de Nova York fetes com a part del projecte «Experiments en art i tecnologia» de Rauschenberg. Si Duchamp s’ha revelat com la figura fonamental de principi-mitjan segle XX, el treball de Cage apareix actualment com un paradigma indispensable de final del segle XX i principi del XXI. Les fites de la seva obra revelen un «Cage conceptual» i s’exposaran en relació directa amb obres clau de contemporanis seus que van compartir els seus compromisos amb el que era nou, no subjectiu i canviant, i van abraçar la tecnologia que redefiniria tota l’experiència perceptiva: des de White Paintings de Rauschenberg (1951) i Box with the Sound of its Own Making de Robert Morris (1961) fins al nou mediascape d’«Exploding Plastic Inevitable» de Warhol, i més enllà.
Publica un comentari a l'entrada