Urbs és una òpera que ha estat composada per Jesús Rodríguez Picó, professor de la nostra escola. El llibret d'aquesta òpera és de Josep Maria Batista.
Aquesta òpera aviat s'estrenarà i també s'enregistrarà en CD. I ens han proposat a 13Veus de participar a l'enrgistrament fent les parts del cor infantil. Per poder-ho fer, ens caldrà anar ben preparats el dimarts 17 de març a la SGAE de Barcelona per entrar a l'estudi de gravació!
I de què va aquesta òpera?
Aquí teniu el llibret:
Aquesta òpera aviat s'estrenarà i també s'enregistrarà en CD. I ens han proposat a 13Veus de participar a l'enrgistrament fent les parts del cor infantil. Per poder-ho fer, ens caldrà anar ben preparats el dimarts 17 de març a la SGAE de Barcelona per entrar a l'estudi de gravació!
I de què va aquesta òpera?
Aquí teniu el llibret:
JESÚS RODRÍGUEZ PICÓ
URBS
Una història urbana
Text: Josep Maria Batista
PRELUDI
(L’executiva prepara el Power Point per fer la presentació).
PRIMERA ESCENA
EXECUTIVA
(Dirigint-se al públic)
Us venim a presentar el balanç de gestió d’absorció de nouvinguts a l’espai ciutat.
Resultats estadístics.
La tendència es manté a l’alça.
Els pobles es buiden.
La gent es desviu per venir a viure amb nosaltres.
Tan se val el que els hi oferim. Creuen que tot serà millor que el que tenen, i això és un èxit més del nostre departament de marketing:
a la ciutat no es pot aparcar; això és perquè tothom pot tenir cotxe;
a la ciutat els pisos són petits i cars;
i qui vol una casa gran i barata en un poble de mala mor? Quan més gran és la casa més feina per treure la pols.
I el soroll? El soroll és vida. El silenci ben fet només el saben fer els morts.
Veniu a la ciutat.
Urbs, el nostre amfitrió, us espera amb els braços oberts…
URBS
Deixeu el que feu, deixeu el que sou.
Fareu i sereu coses diferents.
I en un espai màgic on tot és possible.
Us prometo una nova vida.
Alegre o trista, però divertida.
Hi ha de tot pels que no tenen res.
Encara que tampoc ho puguin aconseguir.
Qui no és amb mi és com si no existís.
Jo us ajudaré.
Jo us convertiré en ciutadans.
Com els altres.
Com tots.
Deixeu el que feu, deixeu el que sou.
Us obro les portes a un món de gent, de soroll, de pressa.
Qui no te pressa mai no arribarà.
Jo us guiaré.
Confieu en mi.
EXECUTIVA
Pla Territorial d'Immigració:
Observatori de la Immigració.
La població estrangera
per sexes presenta característiques
força homogènies. Majoritàriament
és masculina excepte en el cas dels
immigrants procedents d'Amèrica Central i del Sud.
Algunes dades de població
estrangera, amb voluntat de
permanència, per sexes:
(L'Executiva obre el
Power Point i llegeix les dades)
Població estrangera per sexes:
Europa Central i Oriental: 51'8 per cent d'homes,
48'2 per cent dones
Àfrica del Nord i Magrib 64'9 homes, 35'1 dones
Amèrica del Sud: 45'2 homes, 54'8 dones
Amèrica Central: 36'6 homes, 63'4 dones
Àsia Central: 76'1 homes, 23'9 dones
Àfrica Subsahariana: 64'7 dones, 35'3 homes.
(Dirigint-se al públic)
La població que deixa el camp
per venir a viure a la ciutat és difícil
de calcular, hi ha un flux migratori constant
però poc avaluable.
El que podem concretar és la distribució
per edats del immigrants que arriben al
nostre país: són majoritàriament adults
entre 25 i 64 anys.
Les principals activitats que realitzen: per ordre decreixent són:
Construcció, llar, hostalera i agricultura.
Als primers anys l'increment de la població immigrant va tenir un ampli creixement: del 30'6 per cent al 53'8, després s'ha invertit el procés, disminuint fins la darrera enquesta de població que el situa en el 14'1 per cent.
ÀNTON
Què feliç sóc de ser aquí.
I què trist alhora.
Quan deixes la terra hi deixes la vida passada.
Però aquí en tindré una de nova.
I serà millor, perquè ja no tenia res a perdre.
Surto amb avantatge.
L’avantatge dels que ja ho hem perdut tot.
Només puc guanyar.
Vinc d’un país que s’apaga, on la gent fuig per poder viure.
Una terra de sortida, i potser sense retorn.
Però la ciutat s’obre al meu davant.
És l’esperança.
Ja no el futur.
Em conformo amb el present.
No puc fallar.
Faré el què sigui.
Urbs, aquí em tens…
URBS
Faràs el que sigui.
Faràs el que et digui.
Saps d’on vens, però no saps on ets.
ÀNTON
Sóc a un lloc on no he triat ser-hi.
És la necessitat que m’ha portat.
I és per això que canto amb l’alegria del que comença a anar endavant.
FÀTIMA
Jo també estic contenta,
amb un cert regust de dolor.
Hi ha qui marxa perquè vol.
Hi ha qui vol marxar i no pot.
I hi ha qui no vol, però ha de marxar.
URBS
Però has vingut
i ets aquí.
No m’importen les raons.
FÀTIMA
No sé com serà el meu viatge.
No sé a quin destí he arribat.
He deixat el que tenia pel que penso que tindré.
I no renuncio al meu origen perquè no em queda res més.
URBS
L’origen no porta enlloc.
L’origen és el passat.
L’has de deixar per sortir al món.
Ara ets aquí.
Ara ets d’aquí.
FÀTIMA
No ho sóc d’aquí.
Però ho és algú…?
Només vull ser com els altres,
que per mi ja serà molt.
URBS
Tu també seràs igual.
Tu també voldràs de tot.
El desig és el motor que ens porta.
I a tu t’ha portat fins a mi.
FÀTIMA
El meu desig no és gran cosa.
Sóc de fàcil conformar.
Una vida senzilla.
Una vida per davant.
JAN
Vinc del camp, ample i obert.
Tan ample que no l’abasto.
Tan obert que em sento pres.
Busco el que no he trobat,
potser perquè no ho sé buscar.
Sé que aquí m’espera un cel que ja no es veu.
Però entre els fums i les sirenes,
també s’hi amaga un desert.
No vull llaurar la terra.
Vull llaurar diners.
Fer-los créixer i recollir-los.
I abandonar-me als plaers.
URBS
Has vingut al lloc correcte.
On tot ho tens a l’abast.
Però ara ets com era Tàntal,
a res no pots arribar.
Jo t’acostaré al que vols.
Tu només m’has de fer cas.
ÀNTON
Urbs, en tu confio.
FÀTIMA
Urbs t’estimo tant…
JAN
Urbs ets el meu guia.
URBS
Deixeu-vos portar.
ÀNTON/FÀTIMA/JAN
Digue’ns què vols de nosaltres,
res no et podem negar.
Ens aculls sense conèixe’ns,
sense res que preguntar.
Estem en deute amb tu.
URBS
I jo us l’hauré de cobrar.
FI PRIMERA ESCENA
SEGONA ESCENA
EXECUTIVA
Tres ciutadans d’enlloc arriben a Urbs.
Tots fugen i tots busquen.
Fugen d’una realitat que no els satisfà.
Busquen un futur diferent.
Tots saben que han de lluitar.
I cadascú té les seves armes.
Us presentem aquests nouvinguts:
Ànton Motza.
Ciutadà que arriba de l’est.
L’est és molt gran, però per nosaltres sembla tot el mateix.
Ens parla d’un lloc on els règims comunistes van endarrerir el desenvolupament econòmic i ara no poden seguir el nostre ritme de creixement capitalista.
L’Ànton ha treballat tota la vida.
De què...?
Del que ha calgut.
De mestre i de mà d’obra, de dependent i de conductor.
Fins que cap dels seus oficis, ni tots alhora, han estat suficients per mantenir la família.
Tan se val quina feina trobi.
No busca feina. Busca viure.
Què difícil...
Fàtima.
Sense cognom declarat.
Del nord d’Àfrica, tan lluny del sud d’Europa.
Llicenciada universitària.
Filòloga.
Tampoc té més importància.
Per la feina que troba no li cal presentar cap títol.
És una dona educada, amb formació i opinió.
No són bones referències.
Al contrari, poden ser obstacles per treballar.
Què complicat...
Jan Robert.
D’Europa Meridional. Un avantatge.
Del camp. Una circumstància.
Estudis fins a batxillerat. Per què en vol més...?
Vol guanyar diners com sigui. Una virtut.
No li fa res jugar brut. Una altra.
És el que ho té més be...
Això és el que eren.
No importa a ningú.
Hauran de començar de nou.
Potser si resisteixin.
Però Urbs els convencerà…
FÀTIMA
Per què dubto, si no tinc res per triar.
Tot sembla obert i jo ho trobo tancat.
Enyoro el que sóc i no en vull renunciar.
Però em diuen que és el preu que he de pagar.
Per què no puc ser jo, Fàtima.
Per què he de ser el que no he sigut mai.
Serà Urbs el que vaig buscant?
Per què dubto si no tinc res per triar…
ÀNTON
Jo tampoc tinc res.
No tinc dubtes ni certeses.
Només sé que sóc aquí.
Això és tot el que és meu.
FÀTIMA
I si penses que t’ho voldran prendre…?
I si per tenir-ho has de perdre-ho tot…?
ÀNTON
Només puc perdre la vida,
i no sé si té valor.
Jo tampoc tinc res.
FÀTIMA
Si no valores la vida,
tant se val el què et demanin.
Però jo he vingut buscant-ne una de nova.
Que sigui meva.
Que la visqui jo.
JAN
I qui viu la seva vida?
Qui té diners i prou.
Jo ho tinc molt clar.
He vingut a vendre’m.
A qui millor em vulgui pagar.
La ciutat fa pudor.
Però jo em sé tapar el nas.
URBS
Els principis aquí no importen.
Aquí només importa el final…
Us trobo indecisos…?
Hi ha algú que vulgui marxar…?
JAN
Vull ser un ric conciutadà.
Vull viure a la capital.
Tenir èxit i prestigi,
i un cotxe descapotat.
Que els del poble, quan em vegin,
sàpiguen per què he marxat.
Que jo no vull la pols de l’era.
Que diguin:
quina sort ha fet el Jan.
URBS
Com m’agrada sentir el què dius.
Tu, noi, faràs carrera.
Dels demés, no en facis cas.
ÀNTON
Jo també vull el mateix.
Posats a demanar…
FÀTIMA.
Posats a demanar.
Demano poca cosa.
Però tinc uns principis,
i els he portat amb mi.
URBS
Els principis aquí no importen.
Aquí només importa el final…
FÀTIMA
Em fa mal.
JAN
Té massa escrúpols.
ÀNTON
Potser ho té massa clar.
URBS
Va nois, fora recances.
Que hi ha cua per venir.
Qui vulgui quedar-se,
que espavili.
I la mora, deixeu-me-la a mi.
FÀTIMA
No em tractis així.
URBS
Comencem malament.
FÀTIMA
Em sembla que no ets el que sembles.
URBS
Em sembla que no et sembla bé.
FÀTIMA
Començo a sentir-me enganyada,
quan tot just he arribat.
URBS
Potser ets tu, que t’has enganyat.
FÀTIMA
Potser ets tu que m’has traït.
M’esperava una altra cosa.
ÀNTON
Aleshores té raó Urbs.
Ets tu qui s’ha creat una imatge,
tan idíl·lica com irreal.
Ets tu qui s’ha fet una quimera.
Una ciutat ideal.
JAN
Si que en doneu, de voltes.
Som aquí, aprofitem-ho.
És la nostra oportunitat.
Mireu al vostre voltant.
Veig noies que m’esperen,
i luxes i riqueses.
Això és com una cursa, i ja estem tots corrent.
Hem d’arribar abans que els altres.
Si no, els altres s’ho quedaran.
URS
El Jan és el que ho ha entès.
ÀNTON
I jo em penso que també.
FÀTIMA.
Una cosa és que ho entengui,
i una altra que em sembli bé.
JAN/ÀNTON
Si no surts a guanyar,
ja estàs perduda.
FÀTIMA
Perduda abans de començar.
JAN/ÀNTON
I no ens demanis ajuda.
Cadascú fa el seu combat.
FÀTIMA
La ciutat és la guerra?
URBS
La ciutat és rivalitat.
FI SEGONA ESCENA
TERCERA ESCENA
Cor de nens
Dos i dos son mil,
mil i mil som tots.
Números que es barallen,
sense solució.
Només el primer,
podrà passar al davant.
I per arribar-hi,
perdrà la nostra amistat.
Hem d’aprendre a ser forts,
a ser nosaltres, a ser sols.
Ningú ens donarà res
a ningú no ajudarem.
Potser qui ens necessita,
després ens traurà els diners.
Dos i dos són mil,
mil i mil som tots.
Només el número u,
podrà triar el seu lloc.
L’Executiva
El nostre pla d’acció segueix el seu curs.
Els nouvinguts, Ànton, Fàtima i Jan, es mostren disposats a lluitar per fer-se un lloc a Urbs.
Perquè a Urbs, no hi ha lloc per tothom.
En principi, ells es pensen que tenen opcions per triar...
Parlen de moral, d’ètica, de drets...
Pobrets...
Ja n’aprendran...
A Urbs, és Urbs qui tria el destí dels que són acceptats.
I ja està decidit.
Jan serà el que és: ric, poderós, vil i menyspreable.
L’Ànton serà el que és: dèbil, insegur i vençut.
I la Fàtima serà el que no vol ser, sense saber-ho.
I tots acabaran contents.
Què gran és Urbs, que sap com treure el millor, i el pitjor!, de cadascú...
URBS
Ara ja us conec.
Ara ja sé com sou.
Ara ja sé què sereu.
Tinc un destí per cadascú.
Fareu el que sigui.
Fareu el que us digui.
Sereu el que vulgui que sigueu.
JAN
I què has triat per mi…?
Ja saps que vull ser ric.
URBS
Ho seràs.
I poderós.
Tens el que cal.
I no tens el que t’impediria ser-ho.
JAN
Tinc i no tinc.
URBS
Per tant ho tens tot.
Tens ambició,
i no tens moral.
JAN
M’afalagues.
URBS
Tens neguit,
i no tens vergonya.
JAN
Doncs no em posaré vermell.
URBS
Tens gosadia,
i no tens límit.
JAN
Mai en tindré prou.
URBS
Seràs perfecte,
i estaràs al meu servei.
JAN
Tu si que saps decidir.
ÀNTON
I a mi què m’espera?
URBS
La desesperació.
Tu has vingut a la ciutat
per ser un perdedor.
ÀNTON
Però això no és el que vull…
URBS
Els que són com tu no trien.
ÀNTON
Però no és el que he somiat.
URBS
I a qui l’importa el teu desig?
ÀNTON
Jo no he vingut per això.
URBS
I és per això que t’he triat jo.
FÀTIMA
I qui ets tu per decidir el futur de cadascú ?
URBS
Sou vosaltres que heu vingut.
FÀTIMA
Sentint cants de sirena.
URBS
Guiats per la vostra insatisfacció.
FÀTIMA
I seguim insatisfets.
JAN
Jo sí que estic content.
FÀTIMA
Sempre vols guanyar tu.
I els demés ja s’ho faran.
I si has de trepitjar-los
els acabaràs trepitjant.
JAN
I tu ets una santa arribada de l’Islam.
Tu també has vingut aquí,
tu també vols triomfar.
JAN
A mi no m’atabalis,
que jo sé el que vull ser.
URBS
Arribaràs lluny, company,
veig que n’has après.
ÀNTON
Jo també en vull aprendre.
URBS
Però tu no vals per a res.
Tu no mires més enllà.
ÀNTON
Perquè no tinc on mirar.
URBS
Per això no vas enlloc.
Per això tot ho perdràs.
Mai tindràs res.
Res no et quedarà.
Qui no ha nascut per guanyar,
no accepta que els altres guanyin.
ÀNTON (ASSENYALANT A JAN)
Per què ell i no jo?
URBS
Perquè el teu paper és aquest.
ÀNTON
És aquesta la justícia
d’aquest lloc civilitzat?
D’on vinc tot és pobresa
però la gent és diferent.
URBS
No, estimat Ànton.
La gent mai no és diferent.
FÀTIMA (A URBS)
Això no és pas veritat.
No t’agraden els que pensen,
sense que els hi diguis que han de pensar.
URBS
Tu et creus per damunt de tots.
Tu, com tots els altres, ets una anella de la cadena.
Et calen poderosos contra els qui viure,
i et calen perdedors que et facin bona.
Com m’agraden els rebels que
convençuts de la seva rebel·lia,
volen manar més que els que manen
i perdre menys que els perdedors.
FÀTIMA
Aleshores, guanyes tu.
Sigui com sigui el joc.
URBS
Però tu, què et pensaves?
Aquí el joc… el faig jo!
L’EXECUTIVA
Un cop més, l’adaptació dels nouvinguts ha estat un èxit.
Tots han fet el que s’esperava d’ells.
Urbs sap molt bé com triar la gent per cada cosa.
El Jan és un autèntic malparit.
No respecte a ningú. No es respecte a ell mateix.
No se’n fia de ningú. No se’n fia d’ell mateix.
No té principis. Mai n’ha tingut.
És perfecte.
El que millor s’ha integrat en el mecanisme.
L’Ànton també.
És el millor perdedor que ha arribat en molts anys...
El felicitem.
Pot rebre per tots els cantons.
Qualsevol se’n pot aprofitar.
És modèlic.
La Fàtima ha costat més.
Finalment, però, Urbs li ha trobat el seu lloc.
És l’encarregada de protestar, de cridar, de rebel·lar-se...
Ho fa molt bé.
Ho fa tan bé, que ella mateixa no sap que fa el que Urbs vol que faci...
URBS
Com m’agrada veure que tot segueix el seu curs.
Que la màquina funciona.
Que qui vol buscar un futur
ha de venir a rendir-se,
a postrar-se davant Urbs.
Què content estic del Jan.
Què de pressa s’ha adaptat.
Diuen que ara és corrupte,
però el dia que no ho sigui
quin poder tindrà?
(ASSENYALANT A JAN)
Mireu-lo com executa
el que li he encarregat.
JAN
Què feu?
Aquells que pensen i que tenen opinió,
on es pensen que estan?
Vinga, ganduls. A treballar.
Necessito més diners,
que vosaltres no els sabeu gastar.
URBS
Aquest Jan és insaciable.
(URBS RIU)
Potser un dia voldrà ocupar el meu lloc.
Hauré de fer que caigui als peus dels treballadors.
I el pobre Ànton, què sofert,
què poca cosa que és.
Què bé que fa el seu paper.
ÀNTON
Jo no tenia res a perdre.
I ara tampoc ho tinc.
URBS
Qui no es conforma és perquè no vol.
Pobres pobres i pobres rics. Pobres.
Fins i tot la rebel Fàtima
que lluita contra gegants, contra molins.
No sap si la realitat és certa
o la fantasia l’ha traït.
Ella es la peça clau que aguanta el joc del tauler.
FÀTIMA
Per què ens hem abandonat?
Per què hem renunciat al que érem?
La ciutat ens ha fet iguals.
Perquè la diferencia ens feia forts.
Dubto de tot.
Dubto de mi.
Potser Urbs té raó...
URBS
(RIU SATISFET)
Us felicito a tots tres.
Fàtima, Ànton, Jan.
Heu sabut fer el que us deia.
I això té una recompensa.
Ja sou ciutadans d’Urbs.
JAN/FÀTIMA/ÀNTON
Això és el que volíem.
I això és gràcies a tu.
URBS
No oblideu mai qui sóc,
sóc el vostre benefactor.
JAN/FÀTIMA/ÀNTON
T’agraïm eternament
que ens acullis al teu si.
URBS
Agraïu-m’ho amb obediència.
JAN/FÀTIMA/ÀNTON
Només a tu volem servir.
URBS
Quan no ho feu us faré fora,
que n’hi ha molts que volen venir.
JAN/FÀTIMA/ÀNTON
Nosaltres ensenyarem a obeir,
el que truqui a la porta.
JAN
Jo el faré ric.
ÀNTON
Jo a ser feliç en la derrota.
FÀTIMA
Jo a lluitar sense fer mal.
URBS
Que els que vinguin en prenguin nota,
a Urbs s’hi queda qui Urbs vol.
L’EXECUTIVA
(DIRIGINT-SE AL PÚBLIC, COM SI EL PÚBLIC FOS “ELS NOUVINGUTS”)
Hola.
Vosaltres sou els nouvinguts a Urbs...
Heu arribat a un món nou i us hi haureu d’adaptar.
No ens importa el que éreu.
De fet, no ens importa el que sou.
Ens importa el que nosaltres volem que sigueu.
Aquí qui mana és Urbs.
Vosaltres ho teniu fàcil, només heu d’obeir.
Així, tot anirà bé, tot seguirà el seu curs.
Us hem preparat tres instructors que us aniran ensinistrant.
Sí, crec que ensinistrant és la paraula...
Són el Jan, l’Ànton i la Fàtima.
Són tres dels nostres nouvinguts més ben integrats...
Per vosaltres han de ser un model.
El secret és senzill.
Les cares poden canviar, però el sistema ha de mantenir-se...
COR DE NENS
Hi ha una roda
que gira sense final,
dóna voltes
i no s’acaba mai.
Mentre gira la roda
en la mateixa direcció,
res no canvia,
no canvia res al món.
Fins que una peça es trenqui
i no hi hagi de recanvi.
Fins que la peça nova
no faci que tot salti.
Hi ha una roda
que gira sense final.
Si volem que s’acabi
l’haurem de trencar.
FÀTIMA/ÀNTON/URBS/JAN
Deixeu el que feu, deixeu el que sou.
Fareu i sereu coses diferents.
I en un espai màgic on tot és possible.
Us prometem una nova vida.
Alegre o trista, però divertida.
Hi ha de tot pels que no tenen res.
Encara que tampoc ho puguin aconseguir.
Qui no és amb nosaltres és com si no existís.
Us ajudarem.
Us convertirem en ciutadans.
Com els altres.
Com tots.
URBS
Una història urbana
Text: Josep Maria Batista
PRELUDI
(L’executiva prepara el Power Point per fer la presentació).
PRIMERA ESCENA
EXECUTIVA
(Dirigint-se al públic)
Us venim a presentar el balanç de gestió d’absorció de nouvinguts a l’espai ciutat.
Resultats estadístics.
La tendència es manté a l’alça.
Els pobles es buiden.
La gent es desviu per venir a viure amb nosaltres.
Tan se val el que els hi oferim. Creuen que tot serà millor que el que tenen, i això és un èxit més del nostre departament de marketing:
a la ciutat no es pot aparcar; això és perquè tothom pot tenir cotxe;
a la ciutat els pisos són petits i cars;
i qui vol una casa gran i barata en un poble de mala mor? Quan més gran és la casa més feina per treure la pols.
I el soroll? El soroll és vida. El silenci ben fet només el saben fer els morts.
Veniu a la ciutat.
Urbs, el nostre amfitrió, us espera amb els braços oberts…
URBS
Deixeu el que feu, deixeu el que sou.
Fareu i sereu coses diferents.
I en un espai màgic on tot és possible.
Us prometo una nova vida.
Alegre o trista, però divertida.
Hi ha de tot pels que no tenen res.
Encara que tampoc ho puguin aconseguir.
Qui no és amb mi és com si no existís.
Jo us ajudaré.
Jo us convertiré en ciutadans.
Com els altres.
Com tots.
Deixeu el que feu, deixeu el que sou.
Us obro les portes a un món de gent, de soroll, de pressa.
Qui no te pressa mai no arribarà.
Jo us guiaré.
Confieu en mi.
EXECUTIVA
Pla Territorial d'Immigració:
Observatori de la Immigració.
La població estrangera
per sexes presenta característiques
força homogènies. Majoritàriament
és masculina excepte en el cas dels
immigrants procedents d'Amèrica Central i del Sud.
Algunes dades de població
estrangera, amb voluntat de
permanència, per sexes:
(L'Executiva obre el
Power Point i llegeix les dades)
Població estrangera per sexes:
Europa Central i Oriental: 51'8 per cent d'homes,
48'2 per cent dones
Àfrica del Nord i Magrib 64'9 homes, 35'1 dones
Amèrica del Sud: 45'2 homes, 54'8 dones
Amèrica Central: 36'6 homes, 63'4 dones
Àsia Central: 76'1 homes, 23'9 dones
Àfrica Subsahariana: 64'7 dones, 35'3 homes.
(Dirigint-se al públic)
La població que deixa el camp
per venir a viure a la ciutat és difícil
de calcular, hi ha un flux migratori constant
però poc avaluable.
El que podem concretar és la distribució
per edats del immigrants que arriben al
nostre país: són majoritàriament adults
entre 25 i 64 anys.
Les principals activitats que realitzen: per ordre decreixent són:
Construcció, llar, hostalera i agricultura.
Als primers anys l'increment de la població immigrant va tenir un ampli creixement: del 30'6 per cent al 53'8, després s'ha invertit el procés, disminuint fins la darrera enquesta de població que el situa en el 14'1 per cent.
ÀNTON
Què feliç sóc de ser aquí.
I què trist alhora.
Quan deixes la terra hi deixes la vida passada.
Però aquí en tindré una de nova.
I serà millor, perquè ja no tenia res a perdre.
Surto amb avantatge.
L’avantatge dels que ja ho hem perdut tot.
Només puc guanyar.
Vinc d’un país que s’apaga, on la gent fuig per poder viure.
Una terra de sortida, i potser sense retorn.
Però la ciutat s’obre al meu davant.
És l’esperança.
Ja no el futur.
Em conformo amb el present.
No puc fallar.
Faré el què sigui.
Urbs, aquí em tens…
URBS
Faràs el que sigui.
Faràs el que et digui.
Saps d’on vens, però no saps on ets.
ÀNTON
Sóc a un lloc on no he triat ser-hi.
És la necessitat que m’ha portat.
I és per això que canto amb l’alegria del que comença a anar endavant.
FÀTIMA
Jo també estic contenta,
amb un cert regust de dolor.
Hi ha qui marxa perquè vol.
Hi ha qui vol marxar i no pot.
I hi ha qui no vol, però ha de marxar.
URBS
Però has vingut
i ets aquí.
No m’importen les raons.
FÀTIMA
No sé com serà el meu viatge.
No sé a quin destí he arribat.
He deixat el que tenia pel que penso que tindré.
I no renuncio al meu origen perquè no em queda res més.
URBS
L’origen no porta enlloc.
L’origen és el passat.
L’has de deixar per sortir al món.
Ara ets aquí.
Ara ets d’aquí.
FÀTIMA
No ho sóc d’aquí.
Però ho és algú…?
Només vull ser com els altres,
que per mi ja serà molt.
URBS
Tu també seràs igual.
Tu també voldràs de tot.
El desig és el motor que ens porta.
I a tu t’ha portat fins a mi.
FÀTIMA
El meu desig no és gran cosa.
Sóc de fàcil conformar.
Una vida senzilla.
Una vida per davant.
JAN
Vinc del camp, ample i obert.
Tan ample que no l’abasto.
Tan obert que em sento pres.
Busco el que no he trobat,
potser perquè no ho sé buscar.
Sé que aquí m’espera un cel que ja no es veu.
Però entre els fums i les sirenes,
també s’hi amaga un desert.
No vull llaurar la terra.
Vull llaurar diners.
Fer-los créixer i recollir-los.
I abandonar-me als plaers.
URBS
Has vingut al lloc correcte.
On tot ho tens a l’abast.
Però ara ets com era Tàntal,
a res no pots arribar.
Jo t’acostaré al que vols.
Tu només m’has de fer cas.
ÀNTON
Urbs, en tu confio.
FÀTIMA
Urbs t’estimo tant…
JAN
Urbs ets el meu guia.
URBS
Deixeu-vos portar.
ÀNTON/FÀTIMA/JAN
Digue’ns què vols de nosaltres,
res no et podem negar.
Ens aculls sense conèixe’ns,
sense res que preguntar.
Estem en deute amb tu.
URBS
I jo us l’hauré de cobrar.
FI PRIMERA ESCENA
SEGONA ESCENA
EXECUTIVA
Tres ciutadans d’enlloc arriben a Urbs.
Tots fugen i tots busquen.
Fugen d’una realitat que no els satisfà.
Busquen un futur diferent.
Tots saben que han de lluitar.
I cadascú té les seves armes.
Us presentem aquests nouvinguts:
Ànton Motza.
Ciutadà que arriba de l’est.
L’est és molt gran, però per nosaltres sembla tot el mateix.
Ens parla d’un lloc on els règims comunistes van endarrerir el desenvolupament econòmic i ara no poden seguir el nostre ritme de creixement capitalista.
L’Ànton ha treballat tota la vida.
De què...?
Del que ha calgut.
De mestre i de mà d’obra, de dependent i de conductor.
Fins que cap dels seus oficis, ni tots alhora, han estat suficients per mantenir la família.
Tan se val quina feina trobi.
No busca feina. Busca viure.
Què difícil...
Fàtima.
Sense cognom declarat.
Del nord d’Àfrica, tan lluny del sud d’Europa.
Llicenciada universitària.
Filòloga.
Tampoc té més importància.
Per la feina que troba no li cal presentar cap títol.
És una dona educada, amb formació i opinió.
No són bones referències.
Al contrari, poden ser obstacles per treballar.
Què complicat...
Jan Robert.
D’Europa Meridional. Un avantatge.
Del camp. Una circumstància.
Estudis fins a batxillerat. Per què en vol més...?
Vol guanyar diners com sigui. Una virtut.
No li fa res jugar brut. Una altra.
És el que ho té més be...
Això és el que eren.
No importa a ningú.
Hauran de començar de nou.
Potser si resisteixin.
Però Urbs els convencerà…
FÀTIMA
Per què dubto, si no tinc res per triar.
Tot sembla obert i jo ho trobo tancat.
Enyoro el que sóc i no en vull renunciar.
Però em diuen que és el preu que he de pagar.
Per què no puc ser jo, Fàtima.
Per què he de ser el que no he sigut mai.
Serà Urbs el que vaig buscant?
Per què dubto si no tinc res per triar…
ÀNTON
Jo tampoc tinc res.
No tinc dubtes ni certeses.
Només sé que sóc aquí.
Això és tot el que és meu.
FÀTIMA
I si penses que t’ho voldran prendre…?
I si per tenir-ho has de perdre-ho tot…?
ÀNTON
Només puc perdre la vida,
i no sé si té valor.
Jo tampoc tinc res.
FÀTIMA
Si no valores la vida,
tant se val el què et demanin.
Però jo he vingut buscant-ne una de nova.
Que sigui meva.
Que la visqui jo.
JAN
I qui viu la seva vida?
Qui té diners i prou.
Jo ho tinc molt clar.
He vingut a vendre’m.
A qui millor em vulgui pagar.
La ciutat fa pudor.
Però jo em sé tapar el nas.
URBS
Els principis aquí no importen.
Aquí només importa el final…
Us trobo indecisos…?
Hi ha algú que vulgui marxar…?
JAN
Vull ser un ric conciutadà.
Vull viure a la capital.
Tenir èxit i prestigi,
i un cotxe descapotat.
Que els del poble, quan em vegin,
sàpiguen per què he marxat.
Que jo no vull la pols de l’era.
Que diguin:
quina sort ha fet el Jan.
URBS
Com m’agrada sentir el què dius.
Tu, noi, faràs carrera.
Dels demés, no en facis cas.
ÀNTON
Jo també vull el mateix.
Posats a demanar…
FÀTIMA.
Posats a demanar.
Demano poca cosa.
Però tinc uns principis,
i els he portat amb mi.
URBS
Els principis aquí no importen.
Aquí només importa el final…
FÀTIMA
Em fa mal.
JAN
Té massa escrúpols.
ÀNTON
Potser ho té massa clar.
URBS
Va nois, fora recances.
Que hi ha cua per venir.
Qui vulgui quedar-se,
que espavili.
I la mora, deixeu-me-la a mi.
FÀTIMA
No em tractis així.
URBS
Comencem malament.
FÀTIMA
Em sembla que no ets el que sembles.
URBS
Em sembla que no et sembla bé.
FÀTIMA
Començo a sentir-me enganyada,
quan tot just he arribat.
URBS
Potser ets tu, que t’has enganyat.
FÀTIMA
Potser ets tu que m’has traït.
M’esperava una altra cosa.
ÀNTON
Aleshores té raó Urbs.
Ets tu qui s’ha creat una imatge,
tan idíl·lica com irreal.
Ets tu qui s’ha fet una quimera.
Una ciutat ideal.
JAN
Si que en doneu, de voltes.
Som aquí, aprofitem-ho.
És la nostra oportunitat.
Mireu al vostre voltant.
Veig noies que m’esperen,
i luxes i riqueses.
Això és com una cursa, i ja estem tots corrent.
Hem d’arribar abans que els altres.
Si no, els altres s’ho quedaran.
URS
El Jan és el que ho ha entès.
ÀNTON
I jo em penso que també.
FÀTIMA.
Una cosa és que ho entengui,
i una altra que em sembli bé.
JAN/ÀNTON
Si no surts a guanyar,
ja estàs perduda.
FÀTIMA
Perduda abans de començar.
JAN/ÀNTON
I no ens demanis ajuda.
Cadascú fa el seu combat.
FÀTIMA
La ciutat és la guerra?
URBS
La ciutat és rivalitat.
FI SEGONA ESCENA
TERCERA ESCENA
Cor de nens
Dos i dos son mil,
mil i mil som tots.
Números que es barallen,
sense solució.
Només el primer,
podrà passar al davant.
I per arribar-hi,
perdrà la nostra amistat.
Hem d’aprendre a ser forts,
a ser nosaltres, a ser sols.
Ningú ens donarà res
a ningú no ajudarem.
Potser qui ens necessita,
després ens traurà els diners.
Dos i dos són mil,
mil i mil som tots.
Només el número u,
podrà triar el seu lloc.
L’Executiva
El nostre pla d’acció segueix el seu curs.
Els nouvinguts, Ànton, Fàtima i Jan, es mostren disposats a lluitar per fer-se un lloc a Urbs.
Perquè a Urbs, no hi ha lloc per tothom.
En principi, ells es pensen que tenen opcions per triar...
Parlen de moral, d’ètica, de drets...
Pobrets...
Ja n’aprendran...
A Urbs, és Urbs qui tria el destí dels que són acceptats.
I ja està decidit.
Jan serà el que és: ric, poderós, vil i menyspreable.
L’Ànton serà el que és: dèbil, insegur i vençut.
I la Fàtima serà el que no vol ser, sense saber-ho.
I tots acabaran contents.
Què gran és Urbs, que sap com treure el millor, i el pitjor!, de cadascú...
URBS
Ara ja us conec.
Ara ja sé com sou.
Ara ja sé què sereu.
Tinc un destí per cadascú.
Fareu el que sigui.
Fareu el que us digui.
Sereu el que vulgui que sigueu.
JAN
I què has triat per mi…?
Ja saps que vull ser ric.
URBS
Ho seràs.
I poderós.
Tens el que cal.
I no tens el que t’impediria ser-ho.
JAN
Tinc i no tinc.
URBS
Per tant ho tens tot.
Tens ambició,
i no tens moral.
JAN
M’afalagues.
URBS
Tens neguit,
i no tens vergonya.
JAN
Doncs no em posaré vermell.
URBS
Tens gosadia,
i no tens límit.
JAN
Mai en tindré prou.
URBS
Seràs perfecte,
i estaràs al meu servei.
JAN
Tu si que saps decidir.
ÀNTON
I a mi què m’espera?
URBS
La desesperació.
Tu has vingut a la ciutat
per ser un perdedor.
ÀNTON
Però això no és el que vull…
URBS
Els que són com tu no trien.
ÀNTON
Però no és el que he somiat.
URBS
I a qui l’importa el teu desig?
ÀNTON
Jo no he vingut per això.
URBS
I és per això que t’he triat jo.
FÀTIMA
I qui ets tu per decidir el futur de cadascú ?
URBS
Sou vosaltres que heu vingut.
FÀTIMA
Sentint cants de sirena.
URBS
Guiats per la vostra insatisfacció.
FÀTIMA
I seguim insatisfets.
JAN
Jo sí que estic content.
FÀTIMA
Sempre vols guanyar tu.
I els demés ja s’ho faran.
I si has de trepitjar-los
els acabaràs trepitjant.
JAN
I tu ets una santa arribada de l’Islam.
Tu també has vingut aquí,
tu també vols triomfar.
JAN
A mi no m’atabalis,
que jo sé el que vull ser.
URBS
Arribaràs lluny, company,
veig que n’has après.
ÀNTON
Jo també en vull aprendre.
URBS
Però tu no vals per a res.
Tu no mires més enllà.
ÀNTON
Perquè no tinc on mirar.
URBS
Per això no vas enlloc.
Per això tot ho perdràs.
Mai tindràs res.
Res no et quedarà.
Qui no ha nascut per guanyar,
no accepta que els altres guanyin.
ÀNTON (ASSENYALANT A JAN)
Per què ell i no jo?
URBS
Perquè el teu paper és aquest.
ÀNTON
És aquesta la justícia
d’aquest lloc civilitzat?
D’on vinc tot és pobresa
però la gent és diferent.
URBS
No, estimat Ànton.
La gent mai no és diferent.
FÀTIMA (A URBS)
Això no és pas veritat.
No t’agraden els que pensen,
sense que els hi diguis que han de pensar.
URBS
Tu et creus per damunt de tots.
Tu, com tots els altres, ets una anella de la cadena.
Et calen poderosos contra els qui viure,
i et calen perdedors que et facin bona.
Com m’agraden els rebels que
convençuts de la seva rebel·lia,
volen manar més que els que manen
i perdre menys que els perdedors.
FÀTIMA
Aleshores, guanyes tu.
Sigui com sigui el joc.
URBS
Però tu, què et pensaves?
Aquí el joc… el faig jo!
L’EXECUTIVA
Un cop més, l’adaptació dels nouvinguts ha estat un èxit.
Tots han fet el que s’esperava d’ells.
Urbs sap molt bé com triar la gent per cada cosa.
El Jan és un autèntic malparit.
No respecte a ningú. No es respecte a ell mateix.
No se’n fia de ningú. No se’n fia d’ell mateix.
No té principis. Mai n’ha tingut.
És perfecte.
El que millor s’ha integrat en el mecanisme.
L’Ànton també.
És el millor perdedor que ha arribat en molts anys...
El felicitem.
Pot rebre per tots els cantons.
Qualsevol se’n pot aprofitar.
És modèlic.
La Fàtima ha costat més.
Finalment, però, Urbs li ha trobat el seu lloc.
És l’encarregada de protestar, de cridar, de rebel·lar-se...
Ho fa molt bé.
Ho fa tan bé, que ella mateixa no sap que fa el que Urbs vol que faci...
URBS
Com m’agrada veure que tot segueix el seu curs.
Que la màquina funciona.
Que qui vol buscar un futur
ha de venir a rendir-se,
a postrar-se davant Urbs.
Què content estic del Jan.
Què de pressa s’ha adaptat.
Diuen que ara és corrupte,
però el dia que no ho sigui
quin poder tindrà?
(ASSENYALANT A JAN)
Mireu-lo com executa
el que li he encarregat.
JAN
Què feu?
Aquells que pensen i que tenen opinió,
on es pensen que estan?
Vinga, ganduls. A treballar.
Necessito més diners,
que vosaltres no els sabeu gastar.
URBS
Aquest Jan és insaciable.
(URBS RIU)
Potser un dia voldrà ocupar el meu lloc.
Hauré de fer que caigui als peus dels treballadors.
I el pobre Ànton, què sofert,
què poca cosa que és.
Què bé que fa el seu paper.
ÀNTON
Jo no tenia res a perdre.
I ara tampoc ho tinc.
URBS
Qui no es conforma és perquè no vol.
Pobres pobres i pobres rics. Pobres.
Fins i tot la rebel Fàtima
que lluita contra gegants, contra molins.
No sap si la realitat és certa
o la fantasia l’ha traït.
Ella es la peça clau que aguanta el joc del tauler.
FÀTIMA
Per què ens hem abandonat?
Per què hem renunciat al que érem?
La ciutat ens ha fet iguals.
Perquè la diferencia ens feia forts.
Dubto de tot.
Dubto de mi.
Potser Urbs té raó...
URBS
(RIU SATISFET)
Us felicito a tots tres.
Fàtima, Ànton, Jan.
Heu sabut fer el que us deia.
I això té una recompensa.
Ja sou ciutadans d’Urbs.
JAN/FÀTIMA/ÀNTON
Això és el que volíem.
I això és gràcies a tu.
URBS
No oblideu mai qui sóc,
sóc el vostre benefactor.
JAN/FÀTIMA/ÀNTON
T’agraïm eternament
que ens acullis al teu si.
URBS
Agraïu-m’ho amb obediència.
JAN/FÀTIMA/ÀNTON
Només a tu volem servir.
URBS
Quan no ho feu us faré fora,
que n’hi ha molts que volen venir.
JAN/FÀTIMA/ÀNTON
Nosaltres ensenyarem a obeir,
el que truqui a la porta.
JAN
Jo el faré ric.
ÀNTON
Jo a ser feliç en la derrota.
FÀTIMA
Jo a lluitar sense fer mal.
URBS
Que els que vinguin en prenguin nota,
a Urbs s’hi queda qui Urbs vol.
L’EXECUTIVA
(DIRIGINT-SE AL PÚBLIC, COM SI EL PÚBLIC FOS “ELS NOUVINGUTS”)
Hola.
Vosaltres sou els nouvinguts a Urbs...
Heu arribat a un món nou i us hi haureu d’adaptar.
No ens importa el que éreu.
De fet, no ens importa el que sou.
Ens importa el que nosaltres volem que sigueu.
Aquí qui mana és Urbs.
Vosaltres ho teniu fàcil, només heu d’obeir.
Així, tot anirà bé, tot seguirà el seu curs.
Us hem preparat tres instructors que us aniran ensinistrant.
Sí, crec que ensinistrant és la paraula...
Són el Jan, l’Ànton i la Fàtima.
Són tres dels nostres nouvinguts més ben integrats...
Per vosaltres han de ser un model.
El secret és senzill.
Les cares poden canviar, però el sistema ha de mantenir-se...
COR DE NENS
Hi ha una roda
que gira sense final,
dóna voltes
i no s’acaba mai.
Mentre gira la roda
en la mateixa direcció,
res no canvia,
no canvia res al món.
Fins que una peça es trenqui
i no hi hagi de recanvi.
Fins que la peça nova
no faci que tot salti.
Hi ha una roda
que gira sense final.
Si volem que s’acabi
l’haurem de trencar.
FÀTIMA/ÀNTON/URBS/JAN
Deixeu el que feu, deixeu el que sou.
Fareu i sereu coses diferents.
I en un espai màgic on tot és possible.
Us prometem una nova vida.
Alegre o trista, però divertida.
Hi ha de tot pels que no tenen res.
Encara que tampoc ho puguin aconseguir.
Qui no és amb nosaltres és com si no existís.
Us ajudarem.
Us convertirem en ciutadans.
Com els altres.
Com tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada